El tigre i el lleó

Àsia té els dos depredadors més grans del món: el tigre i el lleó. Les topades entre tigres i lleons mai van ser massa marcades ja que els dos caçadors exploten diferents llocs de caça. El lleó prefereix els espais oberts, trobant-se al límit de vegetació tancada en l'estepa arbustiva, poblada de matolls espinosos i arbres. Aquí justament comença el regne del tigre, que pot arribar fins les veritables selves i jungles si bé prefereix zones amb boscos i clarobscuriositat.
Entre els felins, la classificació de les espècies resulta realment sorprenent, des d'els petits gats presents a tots els continents i que actuen bàsicament sobre els ratolins, fins als lleons, tigres i lleopards. El tigre generalment només fa la caça.

El tigre és el major dels felins vivents i resulta destacat pel ratllat negre de la seva pell. El color de fons varia de groguenc a blanc, les parts inferiors blanques. Les femelles són una mica més petites.
Els cadells del tigre al néixer són cecs, pesen d'1 a 1,5 Kg. i ja presenten el ratllat característic. Obren els ulls als 14 dies i són amamantats durant un mes i mig.

El cavall

Les femelles es diuen egües o eugues i els petits i joves poltres.
El dentat definitiu consta de 40 peces. Els ullals són rudimentaris i manquen en la femella.
El cap és relativament gros, sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites.
En els cavalls domèstics la crinera és, en general, llarga i gairebé sempre caiguda.
La cua, acostuma a ser llarga.
El crit del cavall és anomenat aïnada o renill.
El cavall, és herbívor i granívor, pot digerir la cel·lulosa igual que els ruminants, però a diferència d'aquests, la fermentació i absorció té lloc en el cec i en l'intestí gruixut, on hi ha una rica flora microbiana i bacteris. El seu aparell digestiu és més complex i més gran que el dels carnívors, però menys complex i menor que el dels ruminants.
L'estómac és simple, el cec és un gran sac d'un metre de llargària amb una capacitat de 35 litres, i l'intestí gruixut, també molt desenvolupat, pot tenir una capacitat d'entre 80 i 130 litres.

El gat

El gat domèstic (Felis catus) és una animal petit, principalment carnívor, que pertany a la família dels fèlids. És apreciat com a caçador de ratolins i rates. Com gairebé tots els membres de la família felina, el gat domèstic té ungles retràctils, bona oïda i olfacte, una notable visió nocturna i un cos compacte, musculós i molt flexible. El gat posseeix una considerable aptitud per a aprendre per mitjà de l'observació i de l'experiència. L'esperança natural de vida d'un gat domèstic és d'uns quinze anys. El seu esquelet està format per més de 230 ossos (l'esquelet humà, que és molt més gran, només en té 206). La gran habilitat que té el gat per a saltar es deu, en part, a la poderosa musculatura. La cua, a més li dóna estabilitat quan salta o quan cau. Les dents del gat tenen com a finalitat mossegar, i no mastegar. Els poderosos músculs de la mandíbula, i les afilades dents, li permeten donar una mossegada mortal a la seva presa. Hi ha al voltant de 40 races de gat domèstic reconegudes en tot el món. Encara que les races difereixen radicalment en la longitud de la cua i en l'aspecte general, varien menys en volum que les races de gossos. Les races més petites pesen uns 2 o 3 quilos quan el gat és adult, i les més grans de 7 a 9 quilos. Fins al moment, els intents de desenvolupar gats domèstics en miniatura o gegants han fracassat.

El linx

El linx ibèric és un mamífer vertebrat que pertany a la família dels fèlids, nom que reben diversos carnívors del subordre del fissipedes que tenen les orelles acabades en un ble de pèls rígids, la cua curta i dues pre-molars a la mandíbula superior i que atenyen de 45 a 80 cm d'alçada a la creu. El linx pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara. Habita a les muntanyes i als boscos de la Península Ibèrica.
L'altre tipus important de linx és el linx boreal.
El linx ibèric sembla una versió més petita del linx euraisàtic, essent solament la meitat de la seva talla. Els mascles adults pesan un promig de 12,8 k i les famelles al voltant de 9,3 k . Té una capa tacada de manera diferent que el linx eurasiàtic Encara que el linx eurasiàtic i el linx ibèric mai s'han solapat molt i han arribat a estar essencialment separats en èpoques recents, els dos poden coexistir en les muntanyes dels Pirineus entre Espanya i França.
L'ecologia del linx ibèric és molt diferent de la del linx eurasiàtic. Mentre que el linx eurasiàtic és un animal del bosc que caça ungulats, el linx ibèric es troba a gust entre les bardisses i bosquines i les seves presses són exclusivament conills. El 93% de les presses del linx ibèric sitats energètiques del linx ibèric s'ha calculat en un conill per dia.